Fins sempre

A pocs minuts de les 10 de la nit en Lluís Llach va aparèixer ahir a l'escenari de Verges davant més de 5.000 persones. Aquest concert va ser el penúltim de la seva llarga trajectòria professional que ha durant 40 anys. El músic català ha sigut un referent, ja no només musical, sinó també intel·lectual de tres generacions. Llach és un intèrpret i un compositor d'un poderós estil personal que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que pot considerar-se com un dels capdavanters de la Nova Cançó (moviment que en ple franquisme impulsà una cançó catalana que reivindicava l’ús normal de la llengua alhora que denunciava les injustícies del règim), dintre del qual hi trobem L'Estaca.

Com a artista compromès amb el seu entorn, la seva primera cita amb el piano va ser als sis anys quan va començar a composar les seves primeres estructures musicals. Però la seva primera cançó, Que feliç era, mare, amb lletra del seu germà, no va arribar fins al voltant del 1965.

L'entrevista al cantautor de divendres passat al Matí de Catalunya Ràdio va ser impressionant. En Bassas va estar entrevistant-lo durant més d'una hora i mitja. L'artista va afirmar que, finalment, la seva carrera artística s'ha acabat. A l'entrevista es va poder veure que en Llach és molt més que un simple músic que ha marcat per sempre la història de la música al nostre païs, és una gran persona.

Llach, fins sempre!